CICLE - SOXXI

Digraph project

Paràfrasi sonora del cicle de l’aigua. Al programa trobem una mescla d’estètiques heterogènies dins la música actual elaborada per diferents compositores i compositors, fent un símil entre el mestissatge de les aigües que banyen el nostre planeta i la proposta sonora de les peces que conformen el programa.

Yalodde, deïtat dels rius de la tradició Yoruba (santeria cubana) enceta i tanca el cicle de l’aigua. Aquesta és essencial per entendre la deriva i els fluxos dels rius en aquesta religió d’origen africà, i ho serà també per emmarcar l’inici i la conclusió del concert; dues obres de gran energia, del compositor cubà Louis Aguirre, on es combinen els gatis de la tradició musical índia amb instruments de cultures germanes.

La peça de Laura Vega, “Más allá de la noche que me cubre… “, s’inspira en el poema de William Ernest Henley. La peça és una adaptació per a percussió, original per a arpa sola. De caràcter intimista i obscura, representa la part més invisible del cicle: infiltracions, aigua subterrània… i dins d’aquesta tenebra, segueix essent essencial per entendre l’evolució del cicle.

“Oceans”, una de les peces d’estrena per al festival SoXXI. Aquesta fa un retrat, a través de l’electrònica i els instruments acústics, les diferents aglomeracions d’aigua salada que ens trobem al nostre planeta.

El moviment perpetu, de funcionament etern sense font energètica aparent, ha estat considerat des dels inicis de la humanitat, com a un impossible, una utopia. L’aigua, des de la seva aparició al nostre planeta, ha estat un “Perpetuum Mobile” a la vegada que essencial per a tots els éssers vius que hi vivim. L’obra de Jesús Rueda, descriu el cicle complet de l’aigua: comença amb un moviment fulgurant que acaba en l’evaporació, en l’aparent moviment nul, que donarà pas a la precipitació i, en aquest cas, en forma de neu.

“Incesante nieve”, interludi d’una sèrie de petites peces per a làmines de Mercedes Zabala, està basat en el haiku de Santôka: “Yuki e yuki furu, shikukesa ni oru – Sobre la neu cau la neu, estic en pau”. Amb l’esgotament de la nevada, l’aigua torna al riu, on tornarem a trobar a Yalodde, dirigint el torrent i la força del corrent del riu cap a una nova vida, un nou començament.