23 maig

20h col.loqui

20’30h CONCERT

Trinquet Municipal de Canals

Entrada lliure fins completar aforament

LÍNIES DE SO

Joan Cursach – Artista Plàstic

Joan Soriano – Percussió

Línies de so tracta de la convergència de les arts, diferents aproximacions estètiques o mirades a un element comú.

Una mirada sònica on la matemàtica i la lògica organitzen el so, el moviment i el gest. Música feta matemàtiques o matemàtiques sonant. Ara, el moviment organitzat es converteix en un element principal del discurs, el espai a recórrer, els camins del so, línies invisibles que cobren tot el sentit, un disseny que esdevé lògic, un mapa sonor. El so dibuixat, i per altra banda el so del dibuix.

Per altra banda una mirada gràfica, plàstica que fixa el seu concepte a partir de les dues dimensions i que centra la seua mirada a partir dels elements sonors i conceptuals de Nine bells.

Cursach va conèixer aquesta peça de Tom Johnson mitjançant una imatge: una estructura amb llantes suspeses creada per Soriano. Des d’aquell primer moment va identificar un element comú que connecta la música i el dibuix: la forca. Es tracta d’una roda de carro inserida en un tronc, un motiu present a moltes obres de Brueghel i que, des de fa anys, ha esdevingut un dels símbols centrals del seu treball.

Va escoltar i va veure diferents vídeos de la peça. Per interpretar-la calia caminar, anar a trobar el so. Aquest gest em va suggerir la idea de paisatge: un recorregut. Així, vaig traslladar aquest concepte al dibuix, caminant sobre el paper per anar traçant els diferents elements fins a construir la imatge final.

NINE BELLS (1979)

Tom Johnson (1939-2024)

Joan Soriano proposa un nou apropament, una nova visió de la peça per al gran públic. Per interpretar aquesta peripatètica peça s’amplia el concepte d’instruments en les diferents dimensions. La peça que fins avui havia estat interpretada en interior, amb l’estructura creada ex profeso  permet la seva a qualsevol lloc. El sorprenent so de les llantes d’alumini de diferents models de cotxe minuciosament escollides i afinades a 415 Hz fan alhora de campanes, ara amb un volum i timbre singular, significant l’espai i l’instrument a mode d’instal.lació sonora monumental.

SOBRE EL MINIMALISME.

La idea del minimalisme és molt més gran del que moltes persones creuen. Inclou, per definició, qualsevol música que funcione amb materials limitats o mínims: peces que empren només unes poques notes, peces que empren només unes poques paraules de text o peces escrites per a instruments molt limitats, com ara platets antics, rodes de bicicleta, o gots de whisky. Inclou peces que sostenen un soroll electrònic bàsic durant molt de temps. Inclou peces fetes exclusivament d’enregistraments de rius i rierols. Inclou peces que es mouen en cercles sense fi. Inclou peces que configuren una paret immòbil de so de saxofon. Inclou peces que necessiten molt de temps per a passar gradualment d’un tipus de música a un altre. Inclou peces que permeten tots els tons possibles, sempre que es troben entre Do i Re. Inclou peces que redueixen el ritme a dues o tres notes per minut.

Tom Johnson

TOM JOHNSON (1939 – 2024)

Alumne de Morton Feldman, el compositor nascut a Colorado Tom Johnson (n. 1939) va viure a Nova York des de finals de la dècada de 1960 fins a 1983, quan es va mudar a París, França. Durant gran part dels anys setanta, va treballar com a crític musical per a The Village Voice, revisant les actuacions de l’escena New Music del Downtown. Com a compositor, Johnson deriva gran part de la seva música d’operacions lògiques i matemàtiques, inclosa la topologia i la teoria del “mosaic”.

Compost el 1979, Nine Bells explora les múltiples combinacions de 9 campanes suspeses en una quadrícula de 3 × 3, cada campana situada a 6 peus de les veïnes. La música es produeix fent sonar les campanes seguint precisos camins al voltant de la instal·lació. La peça té diferents passos o moviments més o menys ràpids. El so dels passos és una part integral de l’obra.

La peça ha estat presentada a tot el món (Nova York, Pasadena, Londres, Amsterdam, París…) i es proposa com un exercici físic de considerable exigència per a l’intèrpret i un esdeveniment visualment impactant per al públic.

Casualment, l’obra Quad de Samuel Beckett, per a 4 intèrprets, il·luminació i percussió, estrenada el 1981 a la televisió alemanya (cf. Ubuweb), també fa ús de moviments geomètrics assignats, sons de percussió i un èmfasi deliberat als passos. Les similituds i les diferències són interessants ja que apunten a les influències literàries de Johnson, a més de les matemàtiques: la música minimalista és contemporània de Beckett i el moviment francès Oulipo, un grup d’escriptors que utilitzen regles estrictes i predeterminades per «processar» els seus escrits.

Primera campana (8:06 aprox.)

Segona campana (6:44 aprox.)

Tercera campana (7:22 aprox.)

Quarta campana (7:31 aprox.)

Cinquena campana (8:30 aprox.)

Sisena Campana (6:40 aprox.)

Setena Campana (3:58 aprox.)

Vuitena Campana (5:05 aprox.)

Novena Campana (3:40 aprox.)