Divendres 12 de setembre
Plaça del Mercat.
19h col·loqui / 19’30h concert.
Entrada lliure fins completar aforament.

NINE BELLS (1979) 

IN MEMORIAM TOM JOHNSON (1939-2024)

Percussionista caminant. Joan Soriano

Com a homenatge pòstum a un dels creadors indispensables del SXX-XXI Joan Soriano proposa un nou acostament a la peripatètica peça de Johnson mort el 31 de desembre de 2024, amb la interpretació de la que és sens dubte una de les seves creacions més icòniques. Una visió nova d’aquesta gran obra del minimalisme composta per Tom Johnson l’any 1979.

NINE BELLS, s’estructura en nou seccions o campanes, que per a l’ocasió seran interpretades amb nou llantes d’aleació d’alumini de diferents models d’automobil  especialment escollides i afinades a 415 Hz. Les nou seccions son enllaçades sense solució de continuïtat amb una durada total de 60 minuts aproximadament.

Sobre el minimalisme.

La idea del minimalisme és molt més gran del que moltes persones creuen. Inclou, per definició, qualsevol música que funcioni amb materials limitats o mínims: peces que usen només unes poques notes, peces que usen només unes poques paraules de text o peces escrites per a instruments molt limitats, com ara platets antics, rodes de bicicleta, o gots de whisky. Inclou peces que sostenen un soroll electrònic bàsic durant molt de temps. Inclou peces fetes exclusivament d’enregistraments de rius i rierols. Inclou peces que es mouen en cercles sense fi. Inclou peces que configuren una paret immòbil de so de saxofon. Inclou peces que triguen molt de temps a passar gradualment d’un tipus de música a un altre. Inclou peces que permeten tots els tons possibles, sempre que es trobin entre Do i Re. Inclou peces que redueixen el ritme a dues o tres notes per minut.

Tom Johnson.

El compositor i l’ obra.

Alumne de Morton Feldman, el compositor nascut a Colorado Tom Johnson (n. 1939) va viure a Nova York des de finals de la dècada de 1960 fins a 1983, quan es va mudar a París, França. Durant gran part dels anys setanta, va treballar com a crític musical per a The Village Voice, revisant les actuacions de l’escena New Music del Downtown. Com a compositor, Johnson deriva gran part de la seva música d’operacions lògiques i matemàtiques, inclosa la topologia i la teoria del “mosaic”.

Composta en 1979, Nine Bells explora les múltiples combinacions de 9 campanes suspeses en una quadrícula de 3 × 3 metres, cada campana situada a 6 peus de les veïnes. La música es produeix fent sonar les campanes seguint precisos camins al voltant de la instal·lació. La peça té diferents passos o moviments més o menys ràpids. El so dels passos és una part integral de l’obra.

La peça ha estat presentada a tot el món (Nova York, Pasadena, Londres, Amsterdam, París…) i es proposa com un exercici físic de considerable exigència per a l’intèrpret i un esdeveniment visualment impactant per al públic.

Casualment, l’obra Quad de Samuel Beckett, per a 4 jugadors, il·luminació i percussió, estrenada el 1981 a la televisió alemanya (cf. Ubuweb), també fa ús de moviments geomètrics assignats, sons de percussió i un èmfasi deliberat als passos. Les similituds i les diferències són interessants ja que apunten a les influències literàries de Johnson, a més de les matemàtiques: la música minimalista és contemporània de Beckett i el moviment francès Oulipo, un grup d’escriptors que utilitzen regles estrictes i predeterminades per «processar» els seus escrits.

Primera campana (8:06 aprox.)

Segona campana (6:44 aprox.)

Tercera campana (7:22 aprox.)

Quarta campana (7:31 aprox.)

Cinquena campana (8:30 aprox.)

Sisena Campana (6:40 aprox.)

Setena Campana (3:58 aprox.)

Vuitena Campana (5:05 aprox.)

Novena Campana (3:40 aprox.)

Duració: 1 h.