24 de març
Centre Cultural de Canals
12h. Col·loqui amb el artistes
12’30h. Concert.
Entrada lliure fins completar aforament de la sala.
DIMORFISMES
Digraph Project.
Andreu Queralt / Miguel Angel Real
Programa de concert
Steve Reich (1936)……………………………….. Marimba Phase (1967)
Nacho González (1994)………………………………. Dimaggio (2024)(*)
Louis Franz Aguirre (1968-)..Trois études post-modernes (2019-24)(*)
Yoshihisa Taïra (1937-2005)…………………………….Dimorphie (1980)
Claudia Cañamero Ballestar (1995-)………….No es una isla (2024) (*)
Steve Reich (1936-)…………………………….Nagoya marimbas (1994)
*Estrena absoluta
Dimorfismes
El terme dimorfisme, en biologia, fa referència a la existència de dues formes o aspectes anatòmics diferents en una mateixa espècie animal o vegetal. En geologia fa referència a la condició d’una substància que pot cristal·litzar en dos sistemes diferents. Sobre aquest concepte, Digraph Project planteja un programa de concert on la seva obra central, donarà nom al mateix.
Dimorphie (1981) de Yoshihisa Taïra és un peça per a duet de percussió que evoca atmosferes i ambients característics del país d’origen d’aquest compositor essencial per a la percussió. Ens endinsa en ambients sonors colorits i diversos, on ambdós instrumentistes, amb un set d’instruments similar, se solidifiquen en dos cossos diferenciats: d’un grup de components similar s’extrauen dos mons diferenciats.
Aquesta doble germinació des d’una mateixa arrel també apareix a les obres que enceten i conclouen al programa: Nagoya marimbas (1995) i Marimba Phase (1980). Ambdues escrites pel compositor Steve Reich, tot i estar basades en processos compositius aparentment diferents, construeixen el seu discurs mitjançant la bifurcació de les seues parts que, en essència, son iguals: línies cícliques que evolucionen de forma paral·lela i obliqua i que creen textures calidoscòpiques, tan característiques del minimalisme del segle XX.
Trois etudes post-modernes (2021) de Louis Franz Aguirre és la primera de les obres d’estrena d’aquest concert. Per a dos marimbes, està conformada per dos moviments inicials molt diferenciats (Tocatta i Shostakoviando), on el tercer és una translació de l’obra del mexicà David Alfaro Siqueiros “La marcha de la humanidad en la tierra y hacia el cosmos” a la música. Aquesta és un mural, el més gran pintat al món, que utilitza tècniques pictòriques i escultòriques: és un procés on el dimorfisme es manifesta en cada un dels set panells que conformen l’obra, on els relleus i el color formen part de l’heterogeneïtat d’aquesta obra.
Les dos peces que acaben de conformar aquest programa són obres d’estrena dels joves compositors Claudia Cañamero i Nacho González, obres escrites baix comanda del grup Digraph Project per al festival SoXXI de Canals.
Andreu Queralt / Miguel Angel Real
Programa de concert
Steve Reich (1936-)……………………………….. Marimba Phase (1967)
Nacho González (1994)………………………………. Dimaggio (2024)(*)
Louis Franz Aguirre (1968-)……Trois études post-modernes (2019)(*)
Sofia Oriana Infante (1989-)…………………….Backwards Tape (2017)
Yoshihisa Taïra (1937-2005)…………………………….Dimorphie (1980)
Claudia Cañamero Ballestar (1995-)………….No es una isla (2024) (*)
Steve Reich (1936-)…………………………….Nagoya marimbas (1994)
*Estrena absoluta
Dimorfismes
El terme dimorfisme, en biologia, fa referència a la existència de dues formes o aspectes anatòmics diferents en una mateixa espècie animal o vegetal. En geologia fa referència a la condició d’una substància que pot cristal·litzar en dos sistemes diferents. Sobre aquest concepte, Digraph Project planteja un programa de concert on la seva obra central, donarà nom al mateix.
Dimorphie (1981) de Yoshihisa Taïra és un peça per a duet de percussió que evoca atmosferes i ambients característics del país d’origen d’aquest compositor essencial per a la percussió. Ens endinsa en ambients sonors colorits i diversos, on ambdós instrumentistes, amb un set d’instruments similar, se solidifiquen en dos cossos diferenciats: d’un grup de components similar s’extrauen dos mons diferenciats.
Aquesta doble germinació des d’una mateixa arrel també apareix a les obres que enceten i conclouen al programa: Nagoya marimbas (1995) i Marimba Phase (1980). Ambdues escrites pel compositor Steve Reich, tot i estar basades en processos compositius aparentment diferents, construeixen el seu discurs mitjançant la bifurcació de les seues parts que, en essència, son iguals: línies cícliques que evolucionen de forma paral·lela i obliqua i que creen textures calidoscòpiques, tan característiques del minimalisme del segle XX.
Trois etudes post-modernes (2021) de Louis Franz Aguirre és la primera de les obres d’estrena d’aquest concert. Per a dos marimbes, està conformada per dos moviments inicials molt diferenciats (Tocatta i Shostakoviando), on el tercer és una translació de l’obra del mexicà David Alfaro Siqueiros “La marcha de la humanidad en la tierra y hacia el cosmos” a la música. Aquesta és un mural, el més gran pintat al món, que utilitza tècniques pictòriques i escultòriques: és un procés on el dimorfisme es manifesta en cada un dels set panells que conformen l’obra, on els relleus i el color formen part de l’heterogeneïtat d’aquesta obra.
Tot i que el dimorfisme ha de veure amb allò més purament material, també està present a la ment dels humans: els diàlegs interiors formen part del subjecte intel·ligent, i aquesta conversa entre les diferents parts que conformen la persona, són les que veiem plasmades a la peça Backwards Tape (2017) de Sofia Oriante. Aquesta compositora, a través del diàleg entre els intèrprets i la intersecció d’una electrònica estereofònica, ens apropa al desenvolupament interior de la mateixa compositora, la qual descriu l’obra com “mi evolución personal desde la adolescencia hasta la adultez, un diálogo de confrontación a las influencias del contexto social, cultural y político . La electrónica aporta la textura que sustenta ese diálogo con citas, autocias, y sonidos varios. Según la sección esta se ve activada o silenciada con la propia voz”.
Les dos peces que acaben de conformar aquest programa són obres d’estrena dels joves compositors Claudia Cañamero i Nacho González, obres escrites baix comanda del grup Digraph Project per al festival SoXXI de Canals. En el moment en que es fan públiques aquests notes al programa les peces es troben en procés de composició, per tant, les notes al programa es donaran més endavant.
