S.J. Duet

17 abril

S.J. Dúo

Javier Juanals. Saxofó y Victor Segura. Percussió.

“Sweet Noise”

Thierry De Mey

Palilalie (1987)

Per a dos instruments o grups d’instruments

Louis Aguirre

Ayagguna III**(2019)

Per a Saxofó tenor i percussió

Salvador Rojo

Strong Forces * (2020)

I Weak Forces

II Strong Forces

Per a percusión i electrònica

Santiago Lanchares

SJ Taqsim * (2020)

Saxofó i percussió Oriental

Jacob Ter Veldhuis

Grab It (1999)

Saxofó, batería i electrònica

  * Estrena absoluta.

** Estrena absoluta encàrrec del Festival SoXXI amb fons de la Fundació Cintas d’EEUU.

Notes al Programa

Palilalie (1987) – Thierry De Mey

Palilàlia: «Trastorn de la parla que es caracteritza per la repetició involuntària i monòtona de la mateixa paraula o de la mateixa síl·laba».

En aquesta peça la frase musical es pronuncia en fragments i s’obri pas a través de diverses maneres de repeticions, bucles, ecos i canvis. Més que un diàleg de persones amb tartamudesa, és la tècnica musical de l’Alta Edat Mitjana, el «hoquetus» com a model d’inspiració.

Al segle XIII, el cor es responia nota per nota, dividit en les ales simètriques de la catedral gòtica, buscant beneficiar-se d’un efecte real d’espacialització, la invenció de l’estereofonia en certa manera.

La peça està escrita, a elecció dels intèrprets, per a dos conjunts o dos instruments solistes, simètrics, però no idèntics.

Ayágguna III (2019) – Louis Aguirre

Text: Dr. Iván César Morales Flors

Ayágguna III (Oru a Obbatala) és una obra de contingut místic i ritual que impela a l’espectador a l’experiència d’un impacte violent. La seva estètica ens transporta des dels extrems més complexos i brutals fins a les zones més líriques i contemplatives de l’inconfusible llenguatge de Louis Aguirre.

En virtut de la seva fe i ancestralitat, l’obra evoca l’esperit màgic de l’univers afrocubà. En ella, l’oient adverteix l’expansió d’una força tel·lúrica que evoca, en la seva intenció estètica sonora, la transformació de l’món circumdant en un fet ritual transcendent.

Més enllà de la seva enlluernadora tímbrica, Ayágguna III constitueix una de les nombroses obres d’el catàleg d’Aguirre on la microtonalidad i el pensament rítmic esdevenen elements generadors i centrals de el procés de composició. Basada en la raga «Darvari Kannada», amb un centre tonal (SA) a La bemoll, la seva construcció respon a moltes de les tècniques estructurals, formes de desenvolupament, Sangatis rítmics i tipus d’ornamentació de la música Karnática.

              Estretament relacionada amb la cultura i religió afrocubana coneguda com Santería, el seu títol representa un dels camins de Obbatala, Orishas creador de la terra i la raça humana, així com a símbol de pau, intel·ligència i saviesa.

Strong Forces (2020) – Salvador Roig

Adaptació per a percussió i electrònica de Four Forces, concert per a orquestra de cambra i percussió solista. Aquesta obra va ser encarregada per Víctor Segura i l’Orquestra d’Extremadura, estrenant-se en gener de 2020 a Badajoz sota la direcció de F. Valero.

En aquesta adaptació l’autor recull part de Weak forces, i Strong Forces íntegrament. El Djembé i el bombo seran els encarregats de portar-nos cap al segon moviment en forma d’introducció rítmica, inspirada en trucades ancestrals africanes. En Strong Forces, veurem un moviment més líric portat a càrrec pel vibràfon i el Aluphone, tocats simultàniament.

S.J. Taqsim (2020) – Santiago Lanchares

Notes de l’autor

El títol fa referència tant a el nom de l’duo que em va encarregar la peça (i a qui està dedicada) com a la forma taqsim, que en el Mig Orient designa un tipus d’improvisació que inicia una sessió musical.

 L’ús d’un instrument occidental com el saxo al costat d’instruments de percussió àrabs com la darbuka, el pandero i altres, pretén una simbiosi intercultural entre dos mons en principi distants.

GRAB IT! – Jaco Ter Veldhuis

Notes de l’Autor

Compost originalment per a saxo tenor al novembre de 1999 per Arno Bornkamp amb suport financer de l’FPK.

A l’créixer en els anys seixanta amb blues, jazz i rock, la música americana va tenir un fort impacte en el treball de Jacob Ter Veldhuis. El llenguatge és un dels orígens de la música, la qual cosa és obvi en la música afroamericana. En GRAB IT! Vaig tractar d’explorar la ‘terra de ningú’ entre el llenguatge i la música. Quan la gent s’emociona, la qualitat musical del seu discurs sovint augmenta. Així que prefereixo utilitzar bytes de so de persones en situacions extremadament emocionals. Plorar és gairebé un tipus de cant, per exemple.

GRAB IT! Es basa en mostres de veu de presos condemnats a cadena perpètua. La vitalitat aproximada del seu abús verbal coincideix amb el so aspre de l’saxo tenor. GRAB IT! El significat de les lletres s’aclareix gradualment durant la peça, així com la situació desesperada per als presoners. A la presó, el suïcidi no és infreqüent:

«Va lligar un extrem al voltant de la canonada i es va penjar. Així que va sortir per la porta del darrere colpejada en un llençol verd amb una etiqueta al dit de el peu … «Ho perds tot!

Però, en certa manera, el corredor de la mort també és una metàfora de la vida: la peça no només és trist, sinó que també es pot entendre com un «record vivere». La vida val la pena: GRAB IT!